Art, llenguatge i formalismes

Quan a mitjan de la dècada dels seixanta Mikel Dufrenne publicà els dos textos que es recullen ací, històricament encara es trobava en auge la radicalització del tema de la potencialitat lingüística de l’art. Una qüestió debatuda llargament i acalorada i en la qual Mikel Dufrenne va decidir també d’involucrar-se, prenent-hi part, en aquell moment. El fet de recuperar els textos de Mikel Dufrenne no és sinó un saludable exercici de memòria històrica, com a testimoni d’un debat que va tenir un ressò suficient i al qual la cultura del nostre país no va ser aleshores totalment aliena, per bé que més com a espectadora interessada que no pas com a protagonista involucrada.