La ballarina que llegia Dostoievski

La ballarina que llegia Dostoievski aplega un recull de relats amb un fil conductor comú. En cada un dels deu capítols que conformen lobra, el narrador exposa la relació que diferents dones que han estat importants en la seva vida mantenien amb el llibre o lautor que més les havia apassionat. Tanmateix, també sexpliquen les circumstàncies de la trobada amb elles i els motius que precipiten el desenllaç de la història damor que van viure. El narrador recorda amb tendresa aquestes dones i en subratlla, sobretot, el vessant lletraferit. Els autors que treuen el nas en aquestes pàgines representen un ventall prou ampli de referències literàries, des de Simone Weil a Gabriel Ferrater, passant per Virginia Woolf o Marcel Proust.