Laberint de Quimeres

LArtur es troba sol. El seu germà Juli sha mort. Sadona que quan es mori potser no trobarà ningú que el plori, ni li porti flors al cementiri. Pensa que el seu fill nhi enviarà però no nhe està segur. Decideix escriure-li una carta on li explica tot allò que sent. Les alegries i les misèries que ha guardat al fons del seu ésser. LArtur celebra vuitanta-cinc anys i convida al seu amic de la infància, en Nicolau a dinar al qual li exposa totes les seves dèries. Ho fa amb sinceritat i coratge. Hi ha fets que la seva consciencia no li permet dur a terme. Tot això li provoca una follia amb la qual ha de lluitar per poder sortir de tot lembolic que no el deixa viure.