Quan era petita

«Quan l’edat i el pas del temps et donen la visió adequada perquè se’t desperti l’interès per "les coses del passat", sovint ja és massa tard per recuperar les vivències de la gent que te les podria haver explicat». Així doncs, em proposo guanyar la partida a la desmemòria i deixar la feina feta. Quan els meus descendents tinguin la maduresa d’escoltar, trobaran ressons de la vida als anys seixanta a Terrassa en aquest llibre amb la meva veu d’ara. És el que em ve de gust explicar-los: l’escola, el carrer, casa nostra, els homes i les dones, com jugàvem, com compràvem, com ens relacionàvem, com vivíem. M’he proposat ser honesta tant en la narrativa com en les reflexions. Tot i que són les pròpies, sóc conscient que l’impacte en els altres també és personal de cadascú, perquè quan remenes en el més íntim, despertes tot de coses que estan guardades en aquell nivell. Per això, la versió que se’n farà cada lector dins del seu cap, serà tant veritat com la meva.