Santiago Rusiñol

Diligent, charmant, tranquil y rialler ab rialla de cascata, el gat de la colonia es, ademés dun model de sociabilitat, lhome de les iniciatives famoses y de les pensades extraordinaries. Sense ell la colonia destiuejadors semblaria una llocada de pollets mullats. Quan se troba en un punt termal, ell es qui treu laigualiment de les aigües; ell es qui projecta les excursions més atrevides, les festes més esbojarrades, les vetlles més originals. Sugestionats pel manantial inestroncable de la seva verba, els nois fan lhome, els vells fan el criatura y fins les benèfiques dames del Ropero del Niño Jesús sobliden de linfant y dels bolquers, y fins els senyors magistrats juguen a prendes. Ha curat més neurastenies de tristesa ell sol que tota laigua dArgentona plegada. Ell no fa res acabat ni res ben fet, però com que Nostre Senyor el va dotar de xerrameca, denginy y dintuició, sab una mica de cada cosa, y lo poc que sab ho demostra: ell toca el piano, sobre tot si es de maneta; ell no té prou mans pera fer jocs-de-mans; ell declama versos, seus y dels altres; ell coneix uns quants rudiments dhistoria, de folklore y de tota mena de ciencies anecdòtiques; ell sentén ab totes les muses, desde Erato fins a Terpsícore, y shi entén ab confiansa, de tu a tu, sense embuts ni compliments. (Glosa del 22 de setembre de 1911. El gat de la Colonia, alter ego de Rusiñol).