Tantes parpelles

Tantes parpelles recull una nova etapa i manera en la poesia de lAnna Vilà, començada lany 2014 i fins al present, connectada amb la filosofia poètica de John Ashbery, de Samuel Beckett i amb aspectes de la interpretació de la física quàntica, present en la seva formació, entre daltres influències i referents literaris i artístics, utilitzant també restriccions oulipianes. Ella mateixa ens en parla, en un text situacional, daquesta manera: Em desconnecto del llenguatge en el seu ús llastrat pel quotidià. Em desconnecto de lobligació dun sentit, en laccepció dun argument, dun motiu, duna figuració... Em desconnecto de la seva utilització lineal, mirall mentider de la continuïtat que no és, ni en el defora ni en el dedins. Em desconnecto dels miratges de la univocitat i de la unicitat, trampes i falsedats. Em desconnecto del llenguatge conscient pur en el que puc per a fer forat a aquell que ve de la part de més enllà, més endins i més defora en últim terme, el mateix, el llenguatge que es somnia i en la forma en la que es somnia, i amb el que es delira el món, complet i en xarxa, alocal i atemporal. Em desconnecto del full en blanc que ens diu que tot depèn dun i, sobretot, que existeix aquest un. [...] Em connecto a lús del llenguatge pel llenguatge, per la seva experiència i el gaudi della; les paraules, lliures del seu sentit quotidià, el que les banalitza i els treu allò diví, allò que les fa revelar; mesclades i posades sobre el text com les pintures en labstracció artística, per a lemoció i lassociació creadora de qui ho rep [...].