Un mestre errant

Bernat havia nascut a l"agro, de pares dedicats a l"agro. Era lògic que la seva vida es dediqués a viure del producte d"aquesta terra en la qual va obrir per primera vegada els seus ulls. L"Univers, que sempre va a la seva, va decidir arrencar-lo del seu bressol i llançar-lo enmig de la dura ascètica de l"Institut lasallià. Després d"anys de formació i sense previ avís, l"ona de la vida el llença a un món desconegut per a ell. Els horitzons fins llavors nítids desapareixen de la seva vista. De cop es submergeix en la solitud. El seu camí es converteix en un atzucac. Els núvols es buiden i li permeten dedicar-se al que era i serà el seu eix transversal: dedicar-se al servei de la joventut. Tres escoles de la perifèria de Barcelona ocupen la seva tasca fins a la jubilació. La passió d"ensenyant i la seva vida improgramada de mestre errant no laturen. El seu caminar és una cerca inacabada que li fa preguntar-se cada alba si el que fa és el que hauria de fer. Acaba els seus dies al mig de la selva africana. Guinea Equatorial donarà compliment a un dels seus somnis juvenils. Allí gaudirà de la pau que dóna la ceiba i lokume. Al final li pregunta a l"Univers si ha complert amb el que estava previst. Ell creu que sí, perquè ha estat feliç.