Mamá soc aquí

El nostre estimat Ernest ens va deixar el 10 dagost de 2012. Només un mes més tard, mentre dormia, vaig somniar que tots dos ens sentíem immensament feliços perquè havíem descobert una cosa que, si érem capaços de fer-la, molta gent deixaria de patir. Sabia que mestava parlant dallò que començàvem a viure: que la mort no existeix, que no és un final, que tot continua. És un llibre desperança, de descoberta constant i damor infinit. Lestem escrivint tots dos, el meu fill i jo. Ell des de la dimensió on És ara i jo des daquí. Entremig, hi ha un pont que vam començar a construir quan era aquí físicament, i que continuem construint ara; un pont que té per material lamor incondicional i les eines que el fan créixer són la confiança, lalegria, la gratitud i la màgia